La FlorPerico,FlorLloro,ParrotFlower,o comvulguindir-li,és una deles espèciesbotàniquesmésestranyesque existeixen..Es trobaen poquesregionsd'Àsia,incloent elnordde Tailàndiai estatspropersde l'Índia.Entailandèsés cridadaDorkNokKhaew,que significaFlorOcell o Perico
Aquesta és una de les flors mès exòtices que es poden veura als jardins, sobretot en zones de clima calid, se li conex com au del paradis també coneguda popularmen am altes noms com STRELITZIA o FLOR DE OCELL o OCELLET
A Catalunya i concreta- men tament a Figueres (Girona) hi trobem el Museu Dalí.
Eugenio Salvador Dalí fue sin lugar a dudas, un genio. A la edad 14 había ya expuesto sus trabajos a los críticos, fue con frecuencia (y todavía algunas veces lo es), mal entendido. A los 22 se encontró con Picasso. También fue expulsado de la escuela del arte. Algunos años mas tarde comenzó a ser parte del grupo surrealista de París y allí, comienza su relación con Gala, la cual se prolongaría hasta 1982 cuando ella muere. A la edad de 79 Dalí pintó su último trabajo y en 1989 muere la edad de 85 años.
1904.4 Nace en Figueres, España, a las ocho horas y cuarenta y cinco minutos del 11 de mayo un artista, Eugenio Salvador Felipe Jacinto Dalí. Hijo de Salvador Dalí y Cusí nativo de Cadaqués, Gerona, y Felipa Dome Domenech de Barcelona. El significado de su nombre "Salvador" indicaba, según Dalí, que él estaba destinado para rescatar y salvar a la pintura de las mediocres catástrofes del arte moderno.
Dona a la finestra
La rosa meditativa
El quixot
La tentació
Aquí SantAntonitractadeprotegir-se dediversostipusde temptacións..Va ser pintatper a unconcurs quenoguanyò. En aquestaèpocava realitzar diversostreballsper a unfilmd'Alfredhitchcok
MUSEU PICASSO DE BARCELONA
El Museo Picasso de Barcelona, oficialmente y en catalán Museu Picasso, posee una colección de más de 3.500 obras del pintor malagueño, lo que la convierte en la más completa del mundo de obras de la juventud de Picasso. Se encuentra situado en la calle Montcada de la Ciudad Condal. Abrió sus puertas al público por primera vez el 9 de marzo de 1963.
CURIOSITATS: Sabies que... Picasso mai vasaber conduir. Els seus cotxes sempre van ser conduïts per una altra persona, entre ells el seu fill Paulo. Durant els últims anys utilitzava taxis així com l'Alfa Romeo de la seva dona Jacqueline, que conduïa ella. Les demoiselles d'Avignon
MUSEUPICASSODEMALAGA
El Museu Picasso Málaga, inaugurat el 27 d'octubre de 2003, té la seva seu al Palau de Buenavista de Màlaga i en ell s'exposen de forma permanent més de 200 obres de Pablo Picasso, entre pintures, dibuixos, escultures, ceràmiques i gravats, que abasten tots els períodes del pintor.
Les obres de remodelació del Palau de Buenavista han propiciat el descobriment en el subsòl d'antigues restes fenicis (datats a partir del segle VI aC), romans, que s'han respectat i integrat en la nova disposició de l'edifici, i que poden també ser visitats pel públic, juntament amb les creacions de Picasso. de caràcter cultural i privat) per la qual es va signar un acord de cessió.
.
En la constitució de la qual la Junta d'Andalusia cedeix l'ús durant 50 anys
del Palau de Buenavista i Christine Ruiz Picasso el ple domini d'obres de
PICASSO CREA. A TRAVÉS DE LA CÁMARA DE DAVID DOUGLAS DUNCAN 20 junio - 25 septiembre 2011
Cannes, 8 de febrero de 1956. El fotoperiodista David Douglas Duncan detiene su automóvil frente a La Californie, residencia de uno de los más célebres creadores de la historia: Pablo Picasso. En su mano, un anillo especialmente hecho para el artista, quien aprecia el gesto y le permite la entrada a su casa, a su estudio y a su intensa vida.
Comisariada por Stephanie Ansari y Tatyana Franck, ‘Picasso crea. A través de la cámara de David Douglas Duncan’ reúne en el Museo Picasso Málaga cerca de 115 fotografías, seleccionadas de entre las miles que Duncan tomó del artista y su entorno en aquellos años. La exposición muestra asimismo alrededor de 70 obras de Pablo Picasso que aparecen en las instantáneas, estableciendo así un diálogo con ellas y permitir adentrarse en el universo insólito del creador. Entre éstas, destaca la variedad de técnicas y de estilos, así como la presencia de piezas que por primera vez pueden verse en el MPM, como son las impresionantes esculturas ‘La mona y su cría’ (1951) y ‘Mujer con llave’ (1954-1957).
BIOGRAFIA DE PICASSO Picasso nació en Málaga el 25 de octubre de 1881, hijo de María Picasso López y del profesor de arte José Ruiz Blasco. Hasta 1898 siempre utilizó ambos apellidos para firmar sus obras, pero alrededor de 1901 abandonó el primero para utilizar desde entonces sólo el apellido de la madre. Picasso se pone de manifiesto desde los 10 años, cuando hizo sus primeras pinturas, y a los 15 aprobó con brillantez los exámenes de ingreso en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona, con su gran lienzo Ciencia y caridad (1897, Museo Picasso, Barcelona). Con este mismo cuadro obtuvo la mención honorífica en la exposición de Bellas Artes.
L'edifici que alberga el useu del Prado va ser concebut inicialment per José Moñino y Redondo, comte de Floridablanca i valgut del rei Carles III, dins dels seus afanys il·lustrats, com Gabinet d'Història Natural, en el marc d'una sèrie d'institucions de caràcter científic pensades per al projecte de reurbanització de l'anomenat Saló del Prat.
A aquests efectes, Carles III va contar amb un dels seus arquitectes favorits, Juan de Villanueva, autor, a més de la seu delMuseu, del proper Jardí Botànic. El projecte arquitectònic de l'actual pinacoteca va ser aprovat per Carles III el 1786, va suposar la culminació de la carrera de Villanueva i un dels cims del neo-classicisme.
El 19 de novembre de 1819 s'inaugura discre-
tamen el Museu Real de Pintures (primera de-
nominació del Museu), que mostrava alguna de
les millors peces de les Col·leccions Reals espanyoles traslladades des dels distints Reals Llocs.
Morta la seva gran impulsora mesos abans, en reconeixement de la seva tasca es batejaria amb el seu nom al saló ovalat (actual Sala 12, de Velázquez) que per aquell temps tenia una balconada des de la qual es podia observar la galeria d'escultura de la planta baixa (després convertida en saló d'actes i actual Sala de les Muses, encara per inaugurar).
En aquest començament el museu comptava amb 311 quadres exposats en tres sales ,encara que emmagatzemava molts més. En anys successius s'anirien afegint noves sales i obres d'art, destacant la incorporació dels fons del polèmic Museu de la Trinitat, creat a partir d'obres d'art requisades en virtut de la Llei de Desamortització de Mendizábal (1836). Aquest museu es va fusionar amb el Prado el 1872. Després del destronament de Isabel II el 1868, el Museu Real havia passat a ser nacional, mesura ja irreversible al fusionar-se amb el de la Trinitat.
Durant el segle XIX i bona part del XX, el Prado va viure una situació de certa precarietat. Les deficients mesures de seguretat, amb personal del museu resident en ell i muntanyes de llenya emmagatzemats per a les estufes, van provocar l'alarma d'alguns entesos. És cèlebre l'article de Mariano de Cavia, que informava d'un (fictici) incendi que havia arrasat el Prado.
Durant la Guerra Civil Espanyola algunes de les seves obres mestres van ser evacuades per qüestions de seguretat. Es va crear un equip de salvament gestionat per Jaques Jaujard amb el suport, entre d'altres, dels grans museus del món, el Louvre, la Tate Gallery i el Metropolitan Museum. Els madrilenys es van acostar al lloc alarmats, i la falsa notícia va ajudar a l'adopció d'algunes millores d'urgència. Tot i diverses ampliacions d'abast menor, el Prado sofria limitacions d'espai, més greus a partir dels anys 60, quan el boom turístic va disparar el número de visitants. A poc a poc, la pinacoteca es va adaptar a les noves exigències tècniques; el sistema de filtratge i control de l'aire es va instal·lar en els anys 80, coincidint amb la restauració de moltes pintures de Velázquez. La teulada, construïda amb materials dispars i mitjançant successius arreglos, va sofrir ocasionals goteres i no seria renovada fins als anys 90. espanyol, encara que, donada la llarga durada de les obres i avatars posteriors, el resultat definitiu es va apartar una mica del disseny inicial. Malgrat que la construcció es va desenvolupar durant els regnats de Carles III i Carles IV, fins al punt que va quedar pràcticament finalitzada a principis del segle XIX, l'arribada de les tropes franceses a Espanya i la Guerra del Francès van deixar la seva petjada en l'edifici; es va destinar a fins militars (Caserna de cavalleria) i va caure en un estat gairebé de ruïna total. Les planxes de plom de les teulades van ser foses per a la fabricació de bales.
Només gràcies a l'interès manifestat per Ferran VII i, sobretot, de la seva segona esposa Isabel de Bragança, es va iniciar, a partir de 1818, la recuperació de l'edifici, sobre la base de nous dissenys del propi Villanueva, substituït a la seva mort pel seu deixeble Antonio López Aguado.
Nota:Si cliques sobre els quadres del Museu del Prado ,veuras el títol i l'autor
Sant Jordi i el drac -de Rubens
Peter PaulRubensva néixera Siegen,Westfàlia,(Alemanya),en el sid'una famíliacalvinistaflamencaqueel 1568havia fugitd'AnversaColònia(Renania delNord-Westfàlia)a causa de lesrevoltesipersecucionsreligioses.El seu pare,advocat,va serJanRubens,mentre que la sevamare va serMariaPypelinckx.En aquestaciutat,l'ex-magistratJanRubens va sernomenatassessorjurídic de lasegona esposade Guillermo d'Orange,Anade Sajonia,de la quales va convertirtambéen amant
Retrateqüestredel ducde Lerma,1603,Museu del Prado,Madrid.Obra realitzadadurant la primeravisitade RubensaEspanya,en 1603.Estracta de Franciscode Sandovali Rojas(1553 - 1625),valgut de FelipeIII d'.Espanya
Orquidea 
.jpg)
.jpg)
